“Una casualitat còsmica i meteorològica permet veure durant uns instants l’eclipsi a Barcelona” (ara.cat, 20 Mar 2015)

Newspaper: ara.cat

Title: “Una casualitat còsmica i meteorològica permet veure durant uns instants l’eclipsi a Barcelona”

Webpage: http://www.ara.cat/societat/Expectacio-maxima-davant-eclipsi-repetira_0_1324067681.html

Publication date: 20 March 2015

 

Una casualitat còsmica i meteorològica permet veure durant uns instants l’eclipsi a Barcelona. Astrònoms de la UB conviden a veure el fenomen des de la plaça Universitat

“Ara, ara, ara. Sembla una lluna!”, criden esverats un grup d’alumnes de cinquè de primària de l’escola Castella de Barcelona. Una casualitat còsmica -la coincidència de la lluna i el sol en la seva trajectòria cap a la Terra- i una altra de meteorològica -els núvols han deixat pas als raigs de llum durant uns instants- han permès als curiosos que s’han reunit a les portes de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona (UB) observar l’eclipsi. “Posa’t els ulleres, que et quedaràs cec!”, li diu un company a l’altre, sota l’atenta mirada de les professores que vigilen que tothom segueixi les normes per no prendre mal als ulls.

Més d’un centenar de persones comenten la jugada, mentre l’equip d’astrònoms de l’Institut de Ciències del Cosmos de la UB gairebé no donen l’abast per respondre tots els dubtes. Confessen que no esperaven tanta gent, i per això cal anar compartint les ulleres que tenien preparades. D’altres han vingut amb les seves ulleres i estris casolans per observar aquest fenomen, que no es repetirà de forma tan clara a Catalunya fins a l’agost del 2026. És el cas del Rafael Galdón, un aficionat a l’astronomia que ha arribat a plaça Universitat amb un tub de cartró preparat per poder seguir l’evolució de la lluna i el sol. “És una manera segura de veure-ho”, diu. En un extrem del tub ha col·locat paper d’alumini i ha fet un forat amb una xinxeta. A l’altre extrem hi ha una cartolina blanca i una obertura suficient per veure el reflex. “Està tot a Youtube, amic!”, exclama per resumir d’on ha tret la seva inspiració.

La casualitat ha volgut que, malgrat que el vent i els núvols han sigut la nota predominant durant el matí, l’eclipsi es fes visible just a les 10.16 hores, el moment en què l’ocultació del sol era superior -un 63% en el cas de Catalunya-. El rebombori de tota la gent que s’arremolinava al voltant del telescopi dels astrònoms ho deixava molt clar, i els nens de l’escola Castella han elevat la seva emoció. La tutora, Imma Santiago, explica a l’ARA que fa dies que treballen aquest fenomen. Han comprat ulleres per a tots els nens de primària amb el seu pressupost, fent un “esforç” extra, explica, i els de sisè han passat per totes les classes explicant als més petits què passava avui.

Ha sigut una sort, perquè a les 9.11, quan l’eclipsi ha començat, res feia pensar que finalment es veuria alguna cosa. El vent i els núvols han sigut els protagonistes, com delatava el paraigües que també portava Galdón al costat el seu tub de cartró. “Per si de cas”, raonava. “La culpa és dels meteoròlegs, no dels astrònoms”, comentava entre rialles l’astrònom de la UB Josep Manel Carrasco a primera hora, quan miraven de muntar la paradeta i el vent tombava els cartells i feia voleiar els fulletons informatius.

La cua per poder mirar pel telescopi, finalment, ha sigut constant. També es podia seguir amb coladors, projectant raigs de llum pels forats sobre un paper i veient l’ombra que generava sobre la superfície blanca. Tot i així, el telescopi ha sigut el protagonista indiscutible: un instrument d’última generació capaç de geolocalitzar-se automàticament. Els astrònoms l’han encès i l’aparell s’ha situat de manera autònoma i ha enfocat on es troba el sol.

Que l’eclipsi hagi coincidit amb l’inici de la primavera ha sigut una casualitat més i, tot i que no es produirà cap més tan destacable fins d’aquí 11 anys, en realitat sí que n’hi haurà d’altres abans. El 10 de juny del 2021 un cobrirà el 2,3% del sol, el 25 d’octubre un altre que arribarà al 3,5% i un tercer el 29 de març del 2025 que en taparà el 13,6%. El 12 d’agost del 2026, però, se’n podrà veure un de pràcticament total, que cobrirà el 99,8% de l’astre. Això a Catalunya, perquè en realitat eclipsis es produeixen dos o tres cada any. Mira d’explicar-li un pare als seus dos fills, decebuts perquè en un primer moment no veien res: “Quan tinguis 19 anys veuràs un de molt gran, i sinó pots viatjar a una altra ciutat”.

Al final, l’espera ha valgut la pena i tothom ha quedat més o menys satisfet. Els astrònoms especialment, perquè la seva instal·lació ha funcionat i perquè les clarianes puntuals fins i tot han generat més expectació. Al capdavall, l’eclipsi ha sigut un gran dia per apropar a la ciutadania la seva feina diària, però també perquè els mestres reforcessin els coneixements dels seus alumnes i també perquè la societat, en general, prengui consciència de la grandesa del cosmos.