Veus de Gaia, la «màquina dels descobriments»
Mercè Romero i Josep Manel Carrasco són dos de la vintena d’investigadors del grup Gaia UB, o sigui, dues de les veus de la missió ESA Gaia. En aquesta entrevista a la web de la Facultat de Física de la UB parlen de Gaia.
ESA Gaia va fer públic al mes de juny el tercer release, el Gaia Data Release (Gaia DR3), és a dir, les dades recopilades pel telescopi en els primers tres anys de la missió. Va tenir molta repercussió mediàtica. «Estem molt contents d’estar en totes les etapes del procés i de l’impacte en la comunitat científica de les dades que es publiquen» i «molt contents de veure que el que abans era una promesa, ara és la realitat. És increïble.» diuen, respectivament, Josep Manel Carrasco i Mercè Romero.
Gaia, de prop
Aquests dos investigadors del grup Gaia de la Universitat de Barcelona (IEEC-ICCUB) expliquen d’una manera fàcil com és Gaia: un telescopi amb diferents instruments, que abasten diversos camps científics, amb 106 detectors. En concret, detectors de posició, distància i velocitat de les estrelles en el cel; de fotometria, per saber-ne el color, per exemple; i d’espectrografia, per conèixer-ne paràmetres físics, com ara la velocitat radial, temperatures i gravetats, entre d’altres.
En Josep Manel treballa sobretot a nivell espectrofotomètric, així com en l’estudi de les dades, i la Mercè és experta en el camp de l’astrometria, que estudia la posició i sobretot el moviment de les estrelles. Tots dos coincideixen a afirmar que «el salt qualitatiu dels resultats entre el Gaia DR2 i el Gaia DR3 és degut al nombre més gran d’observacions de cada estrella, millor calibratge i més quantitat d’estrelles observades. Així mateix, s’ha publicat nova informació, com ara 200 milions d’espectres de baixa resolució i 30 milions de velocitats radials.
Amb Gaia DR4, encara s’ampliarà més.
«El més important és que tenim un instrument molt precís i que tenim molt per triar: 1.800 milions d’estrelles», comenten. Al Josep Manel, el que més li ha sobtat del Gaia DR3 és «que la nostra galàxia és una caníbal d’altres de més petites. Quan mirem com es mouen les estrelles, veiem que algunes pugen i baixen de la galàxia perquè en el passat una de més petita que la nostra va xocar i va travessar el disc de la Via Làctia, de manera que va deixar aquest moviment residual a la resta d’estrelles». A la Mercè, tot la sorprèn, en especial «la rebuda que ha tingut la publicació de dades de Gaia i la capacitat dels diferents equips de produir catàlegs secundaris a partir de les dades públiques».
Diuen que la filosofia de Gaia és donar les dades a la comunitat científica per fer entre tots la millor ciència possible. És d’accés lliure per a tothom. Gaia ha superat el Hubble en nombre d’articles, perquè la qualitat de les dades que aporta és molt gran.
Ciència computacional
Comenten que, abans, els astrònoms tenien la vena més romàntica de mirar al cel, però que ara, tot i que es continua fent, es treballa amb ordinadors, analitzant dades. «Estem tota l’estona de cara a la pantalla. El satèl·lit t’envia les dades al teu ordinador i tu mires com són. Això no li treu màgia», diuen.
Després del Gaia DR3 vindran Gaia DR4 i DR5. Diuen que «com que Gaia s’ha comportat tan bé, podrem ampliar la missió prevista de cinc a deu anys. La missió nominal va començar el 2014 i té combustible fins al 2024 o 2025», apunten. Ja es pensa en la següent Gaia, la que es preveu que observi en el rang espectromètric de l’infraroig.
Expliquen que la missió Gaia reporta a Espanya un 13 % del total de contractes industrials. «Això dona una expertesa a la indústria espanyola, que permet crear nova tecnologia.» A més a més, en l’àmbit acadèmic, ara hi ha treballs de recerca basats en dades de Gaia de tots els nivells: des d’alumnes d’institut fins a estudiants doctorals. «Aproximes la ciència i l’astronomia al ciutadà. Hi ha un retorn a la societat», comenten.
Estan convençuts que la ciència és molt atractiva i sàvia. «Et dona una riquesa sobre el teu lloc a l’Univers. Som una estrella més, en una galàxia més, en un Univers que és molt gran i que et dona aquesta perspectiva còsmica que no som res especial. No som al centre de l’Univers, ni tan sols al centre de la nostra galàxia. Tota aquesta sensació la podem transmetre gràcies al fet que ho estem demostrant amb dades reals. Ens fa entendre més la nostra pròpia estrella i el sistema solar; com es formen els planetes», afirmen.
El grup de recerca Gaia UB
Mercè Romero i Josep Manel Carrasco diuen que el seu grup de recerca Gaia UB es caracteritza per la cohesió i col·laboració i per la seva interdisciplinarietat.
«A Gaia UB tenim expertesa en molts dels camps de l’astrofísica. Dins del Consorci, el nostre equip està molt ben vist. Com que estem en totes les etapes del satèl·lit, tenim coneixement multidisciplinari», comenten.
Insisteixen que tot el coneixement que assoleixen no és per a ells, sinó per a tothom. «Amb Gaia DR3, tenim 1.800 milions d’estrelles que no podem analitzar sols Gaia UB. La filosofia és oberta, en el sentit que la ciència es farà millor com més persones estudiïn aquestes dades.»
Foto de portada Els protagonistes, amb una maqueta del satèl·lit Hipparcos, predecessor de Gaia, que es guarda a la setena planta de l’edifici de la Facultat de Física.
L’original d’aquesta entrevista el podeu trobar a:
https://www.ub.edu/portal/web/fisica/merce-romero-i-josep-manel-carrasco
https://m.facebook.com/story.php?story_fbid=422431279903124&id=100064087655696
Mercè Romero i Josep Manel Carrasco, investigadors de @GaiaUB (@IEEC_space – @ICC_UB) expliquen la missió @ESAGaia per 'cartografiar' la #ViaLàctia fent #ciènciaoberta.
A la imatge, amb una maqueta del satèl.lit #Hipparcos✴️https://t.co/4gOHBkAz9v#Astrofísica #RecercaUB pic.twitter.com/rOOKMnsSVp
— Facultat de Física UB (@FisicaUB) July 27, 2022
