Calibratge de Lluminositat
Línies de Recerca
Calibratge de la lluminositat amb el mètode de màxima versemblança
La determinació del calibratge de lluminositat per a una població estel·lar d’una mostra limitada d’estels està sempre afectada per un biaix. Mètode de màxima versemblança permet modelar el procés de selecció de la mostra per obtenir un calibratge de lluminositat per a aquesta població sense biaix. A més, el mètode té en compte tota la informació disponible (per exemple, en el cas del calibratge de la lluminositat, no només la paralaxi, sinó també el moviment propi), de tal manera que la incertesa final es redueix.
A partir del treball de X.Luri (1996) el nostre equip ha aplicat aquests mètodes amb diferents propòsits, com l’estudi de la relació període lluminositat d’estels Cefeidas (Luri, 1998), la caracterització de poblacions estel·lars en la nostra Galáxia (Masana et al. 2000) o, més recentment, l’estudi de cúmuls oberts (Palmer et al., in press).
Binàries eclipsantes com a laboratoris per determinar la distància estel·lar
Hem col·laborat amb un projecte destinat a determinar la primera distància directa a la galáxia Andrómeda (M31) a partir d’estels binaris eclipsantes. Un estudi fotomètric es va dur a terme en la part Oriental de M31, proporcionant corbes de llum de gairebé 4000 estels variables, amb més de 400 binàries eclipsantes i 400 cefeidas. Després d’una selecció preliminar, es triessin quatre binàries eclipsantes per al seguiment espectroscopi amb el telescopi Gemini-North. L’anàlisi realitzada va revelar les propietats fonamentals de diversos estels massius. Dos d’aquestes binàries eclipsantes es van utilitzar per determinar la primera distància directa a M31 de (m-M)0=24.36±0.08 mag, amb un error de tan sols un 4% (veáse Vilardell et al., 2010; Vilardell, 2009 PhD thesis). L’estudi també va produir probablement la detecció de l’estel més massiu en una binària eclipsante amb moviment apsidal, que es troba baix estudi.
L’explotació del Simulador de Gaia: L’escala de distàncies
Les dades generades pel Simulador de Gaia, en particular la simulació el “Simulació del model d’Univers Gaia (GUMS)”, permet estimar alguns resultats finals de la missió Gaia. En particular, s’han analitzat les expectatives de Gaia per a la derivació de l’escala de distàncies a partir de les dades de les galáxias SMC i LMC. El treball es va presentar en la reunió “The Fonamental Distance Scale: state of the art and the Gaia perspectives” (Nàpols, Itàlia, 2011) i va ser publicat en Turon et al., 2012.
Tesis Relacionades
- Un Nuevo método de máxima verosimilitud para la determinación de magnitudes absolutas. Xavier Luri Carrascoso. PhD. 1993. Supervisors: Francesca Figueras, Jordi Torra
- Estudio de las componentes galácticas en el entorno solar. Eduard Masana Fresno. PhD. 16/07/2004. Supervisor: Carme Jordi
- Determinació de la distància a la galaxia d’Andròmeda mitjançant estrelles variables. Francesc Vilardell Sallés. PhD viva: 09/03/2009. Supervisors: Carme Jordi, Ignasi Ribas
- A Bayesian approach to open cluster distance determination. Max Palmer. Master project: 09/09/2013. Supervisors: Xavier Luri, Eduard Masana
- Expected contents of the Gaia catalogue for binary stars. Núria Vinyoles Vergés. Master project: 05/09/2012. Supervisor: Xavier Luri
- Gaia Universe Model Snapshot: a statistical analysis to prepare the scientic exploitation of the Gaia mission.Sergi Blanco Cuaresma. Master project: 09/2011. Supervisor: Xavier Luri.
