Situació actual

Gaia es va llançar el 19 de desembre de 2013 a les 09:12 UTC. La missió nominal va terminar desprès de 5 anys d’operacions al juliol de 2019. Gràcies a la disponibilitat de combustible i al funcionament correcte del satèl·lit, la missió es va estendre fins al 31 de desembre de 2022, subjecta a revisió intermèdia al 2020.

Futures Publicacions de Dades

El calendari de publicacions de dades de Gaia es pot trobar complert aquí.

La Tercera Publicació de Dades

La tercera publicació de dades de Gaia es divideix en dues publicacions: la publicació preliminar Gaia Early Data Release 3 (Gaia EDR3) i la completa Gaia Data Release 3 (Gaia DR3). Gaia EDR3 es publica el 3 de desembre 2020 a les 12:00 CET. La publicació completa Gaia Data Release 3 (Gaia DR3) es publicarà durant la primera meitat de 2022.

Com amb publicacions anteriors, la publicació Gaia (E)DR3 estarà disponible a través de l’Arxiu de Gaia i els centres de dades associats. A sota hi ha una descripció dels continguts de Gaia Early DR3. Una plana resum de Gaia Early Data Release 3 per trobar tota la informació rellevant sobre Gaia EDR3.

Continguts de Gaia EDR3

  • La solució astromètrica de cinc paràmetres – posicions al cel (α, δ), paral·laxis, i moviments propis – per a més de 1.5 milers de milions (1.5 109) de fonts, amb una magnitud límit entre G = 21 i G ≈ 3. La solució astromètrica ve acompanyada d’alguns indicadors de qualitat nous, com RUWE, i de  descriptors de la imatge de la font.
  • A més, la solució astromètrica de dos paràmetres – posicions al cel (α, δ) – per a més de 300 milions de fonts addicionals.
  • Magnituds G per a més de 1.8 milers de milions de fonts.
  • Magnituds GBP i GRP per a més de 1.5 milers de milions de fonts.
  • Es important recordar que el sistema fotomètric de les bandes G, GBP i GRP en Gaia EDR3 és diferent del sistema fotomètric en Gaia DR2 y Gaia DR1.
  • Les definicions completes de la banda per a G, GBP i GRP.
  • Més de 1.5 milions de fonts del marc de referència celestial (Gaia-CRF).
  • Correspondència entre les fonts de Gaia EDR3 per un costat i les dades de Hipparcos-2, Tycho-2 + TDSC, 2MASS PSC (creuat amb 2MASX), SDSS DR13, Pan-STARRS1 DR1, SkyMapper DR1, GSC 2.3, APASS DR9, RAVE DR5, allWISE, i URAT-1 per un altre.
  • El creuament de fonts entre Gaia EDR3 i Gaia DR2.
  • Dades Simulades del Gaia Object Generator (GOG) i de Gaia Universe Model Snapshot (GUMS).
  • La llei d’escaneig real durant tot el període cobert per les dades de Gaia EDR3, així com la identificació dels períodes més grans on les dades no es van a enviar a terra o no van ser processades.

Per a facilitar l’ús de les dades, la taula de Gaia EDR3 a l’Arxiu de Gaia està complementada amb un conjunt de velocitats radials de Gaia DR2.

Antecedents

Les dades de Gaia DR3 (tant Gaia EDR3 com Gaia DR3) estan basades en les observacions realitzades entre el 25 de juliol de 2014 (10:30 UTC) i el 28 de maig de 2017 (08:44 UTC), abastant un període de 34 mesos. Com a comparació, Gaia DR2 està basat en 22 mesos de dades i Gaia DR1 en els primers 14 mesos de la fase nominal de Gaia.

L’època de referència per a Gaia DR3 (tant Gaia EDR3 com Gaia DR3) és 2016.0. És convenient recordar que la època de referència de cada publicació de dades de Gaia és diferent (J2015.5 per Gaia DR2 i J2015.0 per Gaia DR1).

Les posicions i els moviments propis estan referits a l’ICRS, on el marc de referència òptic definit per Gaia EDR3 esta alineat. La coordenada temporal per a Gaia EDR3 és el temps coordinat baricèntric (TCB).

Més informació en https://www.cosmos.esa.int/web/gaia/earlydr3#datamodel

La Segona Publicació de Dades

La segona publicació de dades de Gaia (DR2) es va produir el 25 d’abril de 2018 i es disponible a través de l’Arxiu de Gaia. Gaia DR2 està basat en les observacions realitzadas entre el 25 de juliol de 2014 (10:30 UTC) i el 23 de maig de 2016 (11:35 UTC), abarcant un període de 22 mesos de recolecció de dades (o 668 díes).

El catàleg inclou la solució astrométrica de cinc paràmetres (posicions al cel (α, δ), parallaxes i moviments propis) per a més de 1.3 miles de milions de fonts, amb una magnitud límite entre G = 21 y G ≈ 3.

També conté velocitats radials promig per a més de 7,2 milions d’estrelles.

Un conjunt adicional de més de 361 milions de fonts amb una solució paramétrica de dos paràmetres: les posicions al cel (α, δ) combinades amb una magnitud mitjà G.

Aquí es pot trobar una descripció detallada (en anglés) dels continguts d’aquesta publicació.

A 25/04/2020 la missió Gaia va celebrar el seu segon aniversari de la publicació de dades DR2. Molts científics d’arreu del mon han fet servir els catàlegs de Gaia. En aquests 2 anys, s’han produit gaire be 3000 publicacions amb arbitre basats en les dades de Gaia DR2. Això significa una mitjana de 4 articles al dia.

Les primeres dades de la missió

Les primeres dades de Gaia DR1, que es van presentar de forma online el 14 de setembre de 2016, inclouen les posicions i la magnitud G d’uns mil milions d’estels, calculats a partir de les observacions realitzades entre el 25 de juliol de 2014 i el 16 de setembre de 2015.

A més, es va publicar una solució astromètrica de cinc paràmetres, que proporciona les posicions, les paral·laxis i els moviments propis d’un determinat subconjunt de dades, corresponents a uns dos milions d’estrelles  inclosos tant al catàleg Tycho-2 com en el de Gaia. És el que es coneix com la Solució Astromètrica Tycho-Gaia (TGAS).

També es van publicar les dades fotomètriques de les estrelles variables RR Lyrae i Cefeides, observades freqüentment durant un mode d’escombrat específic que passava repetidament pels pols eclíptics.

A sota es pot veure cóm Gaia ha escanejat el cel durant els primers 14 meses d’operacions, això és el periodo cobert per la publicació Gaia DR1.

Vídeo de l’escaneig del cel durant el comissionat

El vídeo de l’escaneig del cel durant el comissionat ens mostra les àrees del cel que Gaia va observar durant aproximadament cinc mesos de comissionat.
Els eixos de la imatge són coordenades equatorials (declinació i ascensió recta), mentre que l’escala de colors indica la densitat de mesures (observacions per grau quadrats). Tal densitat depèn tant del cel en si mateix com de la llei d’escanejat de Gaia.

Com es pot observar, hi ha zones on la densitat és significativament més alta que d’altres. Això és a causa de les lleis especials d’escaneig en les quals Gaia ha estat en funcionament durant els mesos de comissionat. En concret, hi ha dues petites àrees amb una densitat molt alta: els pols eclíptics, és a dir, els punts de l’esfera celeste travessat per una línia imaginària perpendicular en el pla de la eclíptica -descrit per el desplaçament de la Terra en la seva òrbita al voltant del Sol.

Aquesta característica és intencionada: la fase de comissionat va ser dissenyada amb una llei d’escaneig dels pols eclíptics (“Ecliptic Poles Scanning Law”, EPSL), en la qual l’eix de rotació de Gaia és totalment fix respecte a l’eix Gaia-Sol (sense cap moviment de precessió). D’aquesta manera, s’han observat els pols eclíptics cada dia, permetent als científics del consorci DPAC utilitzar els estels en aquests pols com a referències i axis poder realitzar diagnòstics essencials del satèl·lit, els seus instruments i els sistemes de processament de dades des de terra. Aquesta EPSL pot ser “posterior” o “anterior”, és a dir, amb l’eix de gir de Gaia a -45 o +45 graus amb respecta a l’eix Gaia-Sol en el pla de la eclíptica.

També s’han provat diferents maniobres i maneres d’exploració del satèl·lit durant aquests mesos. Per exemple, establint l’eix de gir a zero graus amb respect a l’eix Gaia-Sol (o “Sun Aspect Angle”, SSA). També, i sobretot, la llei d’escaneig nominal (“Nominal Scanning Law”, NSL), que és el mode en el qual Gaia opera durant la missió nominal . Aquest NSL ha estat provat dues vegades durant el comissionat -incloent l’escaneig del pla galàctic, en la qual el numero d’observacions és molt alt, la qual cosa serveix per realitzar proves d’esforç de tots els sistemes.

El vídeo il·lustra molt bé totes aquestes maniobres. Comença amb el mode EPSL-posterior, seguit per el mode EPSL-anteriior (incloent un curt període amb un angle SSA de zero graus). Uns dies més tard es va provar el mode NSL, i a continuació, torna a EPSL-anterior, i finalment l’escaneig NSL prop del plànol galàctic.

Aquests numeres d’escaneig del cel es determinen automàticament pel tractament de dades inicial (Initial Data Treatment, IDT) a partir de les dades tractades per aquest sistema diàriament, utilitzant les mesures d’estels i la informació proporcionada per l’actitud del satèl·lit. La imatge composta i el vídeo han estat preparats per l’equip de la UB.

El mateix vídeo amb l’anotació de les lleis d’escaneig.