{"id":7331,"date":"2016-09-14T21:22:45","date_gmt":"2016-09-14T20:22:45","guid":{"rendered":"http:\/\/gaia.ub.edu\/?p=7331"},"modified":"2016-09-28T14:24:26","modified_gmt":"2016-09-28T13:24:26","slug":"el-primer-mapa-de-la-via-lactia-recull-dades-de-mes-de-mil-milions-destrelles-ara-cat-14-set-2016","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/gaia.ub.edu\/?p=7331","title":{"rendered":"&#8220;El primer mapa de la Via L\u00e0ctia recull dades de m\u00e9s de mil milions d&#8217;estrelles&#8221; (ara.cat, 14 Set 2016)"},"content":{"rendered":"<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Mitj\u00e0: Diari ara<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p dir=\"ltr\">T\u00edtol: <strong>&#8220;El primer mapa de la Via L\u00e0ctia recull dades de m\u00e9s de mil milions d&#8217;estrelles&#8221;<\/strong><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p dir=\"ltr\">Plana d&#8217;internet: <a href=\"http:\/\/www.ara.cat\/societat\/missio-Gaia-mapa-univers-milions-estrelles_0_1650435103.html\" target=\"_blank\">http:\/\/www.ara.cat\/societat\/missio-Gaia-mapa-univers-milions-estrelles_0_1650435103.html<\/a><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>Publicaci\u00f3: <strong>14 Setembre 2016<\/strong><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>El primer mapa de la Via L\u00e0ctia recull dades de m\u00e9s de mil milions d&#8217;estrelles<\/p>\n<p>La missi\u00f3 Gaia s&#8217;apropa als seus tres primers anys cartografiant la nostra gal\u00e0xia i els cient\u00edfics demanen a l&#8217;Ag\u00e8ncia Europea de l&#8217;Espai (ESA) que ampli\u00ef la durada de la missi\u00f3<\/p>\n<p>M\u00d2NICA L. FERRADO Barcelona Actualitzada el 14\/09\/2016 14:30 <\/p>\n<p>El mapa d\u2019estrelles m\u00e9s prec\u00eds de la nostra gal\u00e0xia, la Via L\u00e0ctia, compta ja amb un primer esborrany amb m\u00e9s de mil milions d\u2019estrelles. En el projecte, batejat com a Gaia i liderat per l\u2019Ag\u00e8ncia Europea de l\u2019Espai (ESA), hi participen m\u00e9s de 400 investigadors, el 10%, catalans. L\u2019equip de l\u2019Institut de Ci\u00e8ncies del Cosmos (ICCUB) de la Universitat de Barcelona, adscrits a l\u2019Institut d\u2019Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), tenen un paper molt destacat: han contribu\u00eft al disseny cient\u00edfic i tecnol\u00f2gic del projecte i en la producci\u00f3 de dades.<\/p>\n<p>Cada dia, des de la missi\u00f3 Gaia arriben a la Terra uns 50 gigabytes comprimits d&#8217;informaci\u00f3 que es recullen, s&#8217;emmagatzemen i es processen en sis centres distribu\u00efts per Europa, entre els quals hi ha el Cesca i el Barcelona Supercomputing Center (BSC). La missi\u00f3 Gaia t\u00e9 com a objectiu estudiar la composici\u00f3, la formaci\u00f3 i l&#8217;evoluci\u00f3 din\u00e0mica i qu\u00edmica de la nostra gal\u00e0xia.  Gaia es va llan\u00e7ar el 2013 i durant aquests dos anys de treball els cient\u00edfics han complert amb escreix les previsions inicials de catalogar m\u00e9s d\u20191 mili\u00f3 de fonts, l\u20191% de les estrelles que es calcula que hi ha a la Via L\u00e0ctia. \u201cCreiem que amb el segon cat\u00e0leg superar\u00e0 les expectatives i arribarem als 2.000 milions d\u2019estrelles, un 2% de les que, segons algunes estimacions, hi ha a la Via L\u00e0ctia (100.000 milions)\u201d, explica Xavier Luri, investigador de l\u2019ICCUB i responsable de l&#8217;arxiu de dades del Gaia.<\/p>\n<p> Allargar la durada<\/p>\n<p>En un principi, la missi\u00f3 es va llan\u00e7ar pensant que dur\u00e9s cinc anys, fins al 2018. Per\u00f2 el seu rendiment \u00e9s tan bo que els cient\u00edfics demanaran a l&#8217;ESA que n&#8217;estengui la durada fins a set anys, fins al 2020, explica Luri. El bon funcionament t\u00e8cnic i el combustible disponible ho fan possible. \u201cAix\u00ed la quantitat i la precisi\u00f3 de les dades augmentaria\u201d, afegeix.<\/p>\n<p>Aquest primer cartografiat de la missi\u00f3 Gaia inclou la posici\u00f3 i la brillantor dels mil milions d\u2019estrelles observats. En dos milions d\u2019estrelles tamb\u00e9 han obtingut models 3D que afegeixen dades sobre la dist\u00e0ncia, la posici\u00f3 i el moviment. \u201cHem volgut publicar tamb\u00e9 aquestes dades perqu\u00e8 s\u00f3n molt esperades pels astr\u00f2noms, ja que permeten deduir moltes coses, entre altres, com es van formar aquestes estrelles\u201d, diu Luri.<\/p>\n<p>El mapa obtingut t\u00e9 una precisi\u00f3 mitjana d\u2019uns 10 mil\u00b7lisegons d\u2019arc, que \u00e9s semblant a la del telescopi Hubble \u2013amb la difer\u00e8ncia que aquest nom\u00e9s cobreix una petita regi\u00f3 de l\u2019espai\u2013. De fet, el Hubble utilitzar\u00e0 aquest mapa de Gaia com a cartografiat b\u00e0sic per preparar i analitzar les seves observacions. Una altra de les aplicacions del mapa \u00e9s la millora de les prediccions d\u2019observaci\u00f3 de fen\u00f2mens astron\u00f2mics, com ara l\u2019eclipsi d\u2019un estel per un dels planetes o asteroides del Sistema Solar.<\/p>\n<p>Gaia ha vist m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019Andr\u00f2meda<\/p>\n<p>La gran qualitat de Gaia permet fins i tot veure m\u00e9s enll\u00e0 de la nostra gal\u00e0xia. Per exemple, ha pogut recollir dades sense precedents de gal\u00e0xies m\u00e9s llunyanes, com Andr\u00f2meda (M31) i M33, situades a l\u2019esquerra per sota del pla de la nostra gal\u00e0xia, la Via L\u00e0ctia. Aquest primer mapa ser\u00e0 l\u2019 est\u00e0ndard per als astr\u00f2noms de tot el m\u00f3n. Ahir es van presentar tamb\u00e9 dos primers estudis cient\u00edfics fets gr\u00e0cies a aquest treball. Un d\u2019ells, sobre dues estrelles variables que els astr\u00f2noms asseguren que s\u00f3n molt importants, ja que les fan servir com a patr\u00f3 de dist\u00e0ncia per mesurar altres gal\u00e0xies \u2013entre les quals, Andr\u00f2meda i Magallanes\u2013. Tamb\u00e9 s\u2019han presentat resultats sobre c\u00famuls oberts, zones on s\u2019han format estrelles, i s\u2019han pogut corregir dades err\u00f2nies sobre alguns c\u00famuls que va recollir el sat\u00e8l\u00b7lit Hipparcos, que als anys 90 va permetre observar 120.000 estrelles. El sat\u00e8l\u00b7lit Gaia \u00e9s el seu jove hereu i multiplicar\u00e0 per 10.000 el coneixement que fins ara es tenia de la gal\u00e0xia, com explica el seg\u00fcent v\u00eddeo de l&#8217;ESA.<\/p>\n<p> Gaia es va llan\u00e7ar el desembre del 2013 des de la base de Kourou, a la Guaiana Francesa, i ara mateix est\u00e0 situat al punt L2 de Lagrange, a 1,5 milions de quil\u00f2metres en direcci\u00f3 contr\u00e0ria al Sol. El sat\u00e8l\u00b7lit cont\u00e9 dos telescopis de 35 metres de focal amb un total de deu miralls i tres instruments astrom\u00e8trics, fotom\u00e8trics i espectrosc\u00f2pics. La precisi\u00f3 de la seva tecnologia \u00e9s tan gran que si fos a la Terra permetria mesurar les dimensions d&#8217;una moneda d&#8217;un euro situada a la Lluna. El sat\u00e8l\u00b7lit est\u00e0 constantment movent-se i canviant el seu angle respecte del Sol per explorar la Via L\u00e0ctia. Permet registrar no tan sols estrelles, sin\u00f3 tamb\u00e9 altres cossos, com ara qu\u00e0sars, planetes extrasolars i asteroides. Observa tots els objectes celestes fins a una brillantor 400.000 cops m\u00e9s baixa que la que observa l&#8217;ull hum\u00e0 a simple vista. Cada objecte l&#8217;observa entre 75 i 100 vegades per poder-ne crear aix\u00ed una reconstrucci\u00f3 en 3D.<\/p>\n<p>El sat\u00e8l\u00b7lit compta amb tecnologia puntera en la qual ha participat l&#8217;empresa Mier, de la Garrotxa, aix\u00ed com altres empreses amb filials a Catalunya, com Sener i GMV, amb seu central a Bilbao i Madrid, respectivament. La participaci\u00f3 industrial espanyola supera l&#8217;11%, una xifra superior a la participaci\u00f3 espanyola a l&#8217;ESA, que \u00e9s d&#8217;un 8%.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>&nbsp; Mitj\u00e0: Diari ara &nbsp; T\u00edtol: &#8220;El primer mapa de la Via L\u00e0ctia recull dades de m\u00e9s de mil milions d&#8217;estrelles&#8221; &nbsp; Plana d&#8217;internet: http:\/\/www.ara.cat\/societat\/missio-Gaia-mapa-univers-milions-estrelles_0_1650435103.html &nbsp; Publicaci\u00f3: 14 Setembre 2016 &nbsp; El primer mapa de la Via L\u00e0ctia recull dades de m\u00e9s de mil milions d&#8217;estrelles La missi\u00f3 Gaia s&#8217;apropa als seus tres primers anys [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":5,"featured_media":7325,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[46,73],"tags":[],"class_list":["post-7331","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-news","category-press-tv"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/gaia.ub.edu\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/7331","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/gaia.ub.edu\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/gaia.ub.edu\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gaia.ub.edu\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/5"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gaia.ub.edu\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=7331"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/gaia.ub.edu\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/7331\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7333,"href":"https:\/\/gaia.ub.edu\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/7331\/revisions\/7333"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/gaia.ub.edu\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/media\/7325"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/gaia.ub.edu\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=7331"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/gaia.ub.edu\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=7331"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/gaia.ub.edu\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=7331"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}