{"id":9375,"date":"2018-11-18T18:23:02","date_gmt":"2018-11-18T17:23:02","guid":{"rendered":"https:\/\/gaia.ub.edu\/?p=9375"},"modified":"2020-05-13T17:31:08","modified_gmt":"2020-05-13T15:31:08","slug":"gaia-detecta-una-sacsejada-de-la-via-lactia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/gaia.ub.edu\/?p=9375&lang=ca","title":{"rendered":"Gaia detecta una sacsejada de la Via L\u00e0ctia <\/b>"},"content":{"rendered":"
Imatge:<\/strong> L\u2019estructura espiral descoberta en aquest treball apareix dins un rellotge de butxaca. Simbolitza el fet que aquestes dades han perm\u00e8s, per primera vegada, datar en el temps la pertorbaci\u00f3 que va sacsejar el disc de la Via L\u00e0ctia ara fa entre 300 i 900 milions d\u2019anys. La figura mostra com les noves dades de Gaia han perm\u00e8s descobrir el passat de la gal\u00e0xia on vivim.
\n<\/i><\/div>\n

 <\/p>\n

Cr\u00e8dit:<\/strong> Edmon de Haro\/iStock.
\n<\/span><\/span><\/i><\/div>\n
<\/div>\n

 <\/p>\n

Investigadores de la UB i de la Universitat de Groningen lideren una de les primeres grans descobertes de la missi\u00f3 Gaia, publicada a Nature<\/i><\/span><\/strong><\/p>\n

Un equip liderat per investigadores de l\u2019Institut de Ci\u00e8ncies del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB, UB-IEEC) i de la Universitat de Groningen ha descobert, mitjan\u00e7ant l\u2019an\u00e0lisi de les dades de Gaia, subestructures fins ara desconegudes a la Via L\u00e0ctia. La troballa, resultat de combinar les posicions i les velocitats de sis milions d\u2019estrelles del disc de la nostra gal\u00e0xia, s\u2019ha publicat a la revista Nature<\/em><\/a>.<\/p>\n

“Hem observat formes amb diferents morfologies, com ara una espiral semblant a una closca de cargol. L\u2019exist\u00e8ncia d\u2019aquestes subestructures s\u2019ha observat per primera vegada gr\u00e0cies a la precisi\u00f3 sense precedents de les dades aportades pel sat\u00e8l\u00b7lit Gaia, de l\u2019Ag\u00e8ncia Europea de l\u2019Espai (ESA)”, explica Teresa Antoja<\/a>, investigadora de l\u2019ICCUB (IEEC-UB) i primera signant de l\u2019article. “Aquestes subestructures \u2014afegeix\u2014 permeten concloure que el disc de la nostra gal\u00e0xia va patir una important pertorbaci\u00f3 gravitacional ara fa entre 300 i 900 milions d\u2019anys”. Aquest \u00e9s un dels primers grans descobriments d\u2019arqueologia gal\u00e0ctica que han de permetre esbrinar l\u2019origen i l\u2019evoluci\u00f3 de la Via L\u00e0ctia.<\/p>\n

L\u2019impacte pot ser el sotrac gravitacional provocat pel darrer pas de la gal\u00e0xia nana de Sagitari a prop del disc de la Via L\u00e0ctia<\/span><\/strong><\/p>\n

Per\u00f2, qu\u00e8 va provocar aquesta pertorbaci\u00f3? Per obtenir una resposta s\u2019ha comparat l\u2019estructura i el grau de cargolament de l\u2019espiral esmentada amb els models din\u00e0mics. Aix\u00f2 ha perm\u00e8s a les investigadores formular la hip\u00f2tesi que la pertorbaci\u00f3 va ser deguda al darrer pas de la gal\u00e0xia nana de Sagitari a prop del disc de la Via L\u00e0ctia.<\/p>\n

“El treball estableix, d\u2019una manera definitiva, que el disc de la Via L\u00e0ctia \u00e9s din\u00e0micament jove, sensible a les pertorbacions i que canvia en el temps”, afirma Antoja. “Una de les formes m\u00e9s destacables que observem \u2014continua la investigadora\u2014 \u00e9s el patr\u00f3 espiral que mostren les estrelles situades a prop del Sol, i que mai fins ara s\u2019havia observat. De fet, les formes observades en els gr\u00e0fics eren tan evidents (a difer\u00e8ncia dels casos habituals), que vam arribar a pensar que es podria tractar d\u2019un error en les dades”, explica Antoja. En aquest sentit, m\u00e9s de cent enginyers i cient\u00edfics europeus, entre els quals l\u2019equip de la UB t\u00e9 un paper destacat, van treballar durant mesos en les tasques de verificaci\u00f3 i validaci\u00f3 de les dades de Gaia. Com a part d\u2019aquesta tasca de comprovaci\u00f3, Merc\u00e8 Romero-G\u00f3mez, investigadora de la UB, explica: “Amb les simulacions realitzades a la UB tamb\u00e9 hem pogut reproduir les espirals observades”.<\/p>\n

Noves subestructures a la Via L\u00e0ctia<\/strong><\/p>\n

De la mateixa manera que quan es deixa caure una pedra en un estany formem ones que es propaguen a la superf\u00edcie, o que quan acostem un imant a un plec de llimadures de ferro, aquestes s\u2019ordenen i alineen en una determinada direcci\u00f3, les estrelles del disc gal\u00e0ctic s\u2019ordenen responent a l\u2019atracci\u00f3 gravitat\u00f2ria d\u2019una gal\u00e0xia sat\u00e8l\u00b7lit que passa a prop d\u2019elles. Amb el temps, les estrelles conserven en el seu moviment orbital l\u2019efecte de la pertorbaci\u00f3 que les va sacsejar, i que ara s\u2019observa com una espiral en les gr\u00e0fiques.<\/p>\n

Segons Amina Helmi, investigadora de la Universitat de Groningen, \u00absabem que la nostra gal\u00e0xia \u00e9s \u201ccan\u00edbal\u201d, i que ha anat creixent engolint petites gal\u00e0xies, com est\u00e0 fent actualment amb la gal\u00e0xia de Sagitari\u00bb. No obstant aix\u00f2, precisa l\u2019experta, \u00abla massa de Sagitari encara \u00e9s prou gran per provocar un impacte gravitatori apreciable\u00bb. El que ara veiem no respon a un xoc entre les dues gal\u00e0xies, sin\u00f3 a un acostament de la gal\u00e0xia de Sagitari al disc gal\u00e0ctic.<\/p>\n

Primers resultats del nou cat\u00e0leg de Gaia<\/strong><\/p>\n

Les dades que s\u2019analitzen en aquest treball formen part del segon cat\u00e0leg de la missi\u00f3 Gaia, que es va publicar fa pocs mesos, el 25 d\u2019abril del 2018. “Cient\u00edfics i enginyers de la UB han tingut un paper fonamental i irreempla\u00e7able per fer realitat aquestes dades”, destaca Xavier Luri, director de l\u2019ICCUB i coordinador de l\u2019equip que ha estat responsable de l\u2019elaboraci\u00f3 de l\u2019arxiu de Gaia a nivell europeu. L\u2019esfor\u00e7 de m\u00e9s de 400 cient\u00edfics i enginyers ha perm\u00e8s publicar posicions i moviments precisos per a m\u00e9s de 1.300 milions d\u2019objectes. Tamb\u00e9 en aquest segon cat\u00e0leg \u2014que nom\u00e9s cobreix els primers vint-i-dos mesos de recollida de dades\u2014 es van aconseguir publicar les primeres dades espectrosc\u00f2piques per a uns quants milions d\u2019estrelles de l\u2019entorn solar, dades que permeten mesurar la velocitat de les estrelles en la l\u00ednia de visi\u00f3. S\u00f3n aquestes velocitats les que han fet possible la descoberta publicada a Nature<\/em>.<\/p>\n

A dia d\u2019avui, el sat\u00e8l\u00b7lit Gaia acumula m\u00e9s de quaranta-vuit mesos d\u2019operacions amb \u00e8xit, i l\u2019ESA ja ha aprovat allargar la missi\u00f3 fins a finals del 2020. Actualment, est\u00e0 avaluant una segona pr\u00f2rroga per a dos anys m\u00e9s. En paraules de Carme Jordi, investigadora de la UB i membre del Gaia Science Team, l’\u00f2rgan cient\u00edfic assessor de l’ESA per a aquesta missi\u00f3, “tot apunta que aquest \u00e9s nom\u00e9s un dels primers descobriments d\u2019un extens conjunt de noves troballes \u2014i sorpreses\u2014 que amaguen les dades de Gaia que es van publicar el passat 25 d\u2019abril de 2018: la punta d\u2019un iceberg en l\u2019estudi de l\u2019origen i l\u2019evoluci\u00f3 de la gal\u00e0xia en la qual estem immersos”.<\/p>\n

M\u00e9s informaci\u00f3 (en angl\u00e8s) ICCUB a http:\/\/icc.ub.edu\/news\/473<\/a><\/p>\n

M\u00e9s material (angl\u00e8s) a https:\/\/sites.google.com\/fqa.ub.edu\/tantoja\/research\/a-young-and-perturbed-milky-way-disk<\/a><\/p>\n

Veieu la entrevista que la UB ha fet a Teresa Antoja:<\/p>\n