Jordi Torra

 

Jordi Torra i Roca

 



 

Barcelona, 23/04/1949 – 26/02/2019

Doctor en Física per la Universitat de Barcelona (1984) i catedràtic del Departament de Física Quàntica i Astrofísica de la nostra universitat, ha centrat la seva carrera investigadora en l’estudi de l’estructura, la formació i l’evolució de la nostra galàxia, la Via Làctia. Ha estat un dels precursors a nivell europeu en el desenvolupament de l’astrometria des de l’espai. Als anys 80 va començar a liderar la participació espanyola en les missions astromètriques de l’Agència Espacial Europea (ESA). Primer amb el disseny, desenvolupament i explotació científica del satèl·lit Hipparcos (1987-1991) i a partir de 1997 amb la missió Gaia, satèl·lit llançat el 2013 i encara en operació. Sens dubte és a la missió Gaia on en Jordi ha tingut un paper més destacat. Gaia és una de les grans missions de l’ESA que manté el lideratge mundial en l’àmbit de l’astrometria des de l’espai i que, per les seves capacitats ja demostrades , és una revolució en tots els àmbits de l’astrofísica ara i a les properes dècades.

Jordi Torra ha conduït amb excel·lència el lideratge del grup espanyol implicat en la missió. En el sí de l’equip Gaia de la UB s’han format més d’una cinquantena de professionals en els darrers 20 anys. Aquest equip està format actualment per uns 30 astrofísics i enginyers treballant colze a colze, com ell defensava, per a abordar els reptes científics i tecnològics que plantegen aquests grans projectes internacionals a l’avantguarda de la recerca i la tecnologia. Jordi Torra ha participat també en d’altres missions espacials com la càmera òptica del satèl·lit OMC@INTEGRAL, la missió SMART-2 i, més recentment, la definició de noves missions astromètriques de l’ESA com NEAT, THEIA i GaiaNIR.

Apassionat de l’observació astronòmica i amb una àmplia experiència en l’ús de telescopis a terra, ha participat en el desenvolupament de nova instrumentació pel Gran Telescopi de Canàries, va ser un dels promotors de la creació de l’Observatori Astronòmic del Montsec i del Centre d’Observació de l’Univers (Àger), les dues majors infraestructures a Catalunya d’observació i divulgació astronòmiques, respectivament.

Destaca la seva contribució a la formació de nous investigadors. Ha dirigit nou tesis doctorals, continuant pràcticament tots ells en l’àmbit de la recerca. En la transferència de tecnologia, ha estat fundador la primera empresa spin-off conjunta entre la Universitat de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya.

La seva altíssima capacitat de treball i l’alt grau de responsabilitat que mai va defugir el van portar a desenvolupar diverses tasques de gestió científica: Gestor del Pla Nacional d’Astronomia i Astrofísica (2007-2011), membre de la Comissió que va gestionar l’entrada d’Espanya a l’European Sourthern Observartory (2006), coordinador de la Red Española de Infraestructuras en Astronomía (2012-2017) i director de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (2015-2017). També, a casa nostra, ha estat impulsor de la primera Llei de contaminació lumínica de la Generalitat de Catalunya.

Ha treballat amb passió en tots els àmbits, la docència, la recerca, la gestió i la divulgació científica. Aquesta tasca ha estat reconeguda amb el Premi Ciutat de Barcelona en l’àmbit de Ciència i Tecnologia (2013) i, recentment, amb la Medalla Narcís Monturiol (2018).