Situació actual

Les primeres dades de la missió

Les primeres dades de Gaia, que es presentaran de forma online el 14 de setembre, inclouran les posicions i la magnitud G d’uns mil milions d’estels, calculats a partir de les observacions realitzades entre el 25 de juliol de 2014 i el 16 de setembre de 2015.

A més, es publicarà una solució astromètrica de cinc paràmetres, que proporcionarà les posicions, les paral·laxis i els moviments propis d’un determinat subconjunt de dades, corresponents a uns dos milions d’estrelles  inclosos tant al catàleg Tycho-2 com en el de Gaia. És el que es coneix com la Solució Astromètrica Tycho-Gaia (TGAS).

També es publicaran les dades fotomètriques de les estrelles variables RR Lyrae i Cefeides, observades freqüentment durant un mode d’escombrat específic que passava repetidament pels pols eclíptics.

Vídeo de l’escaneig del cel durant el comissionat

El vídeo de l’escaneig del cel durant el comissionat ens mostra les àrees del cel que Gaia va observar durant aproximadament cinc mesos de comissionat.
Els eixos de la imatge són coordenades equatorials (declinació i ascensió recta), mentre que l’escala de colors indica la densitat de mesures (observacions per grau quadrats). Tal densitat depèn tant del cel en si mateix com de la llei d’escanejat de Gaia.

Com es pot observar, hi ha zones on la densitat és significativament més alta que d’altres. Això és a causa de les lleis especials d’escaneig en les quals Gaia ha estat en funcionament durant els mesos de comissionat. En concret, hi ha dues petites àrees amb una densitat molt alta: els pols eclíptics, és a dir, els punts de l’esfera celeste travessat per una línia imaginària perpendicular en el pla de la eclíptica -descrit per el desplaçament de la Terra en la seva òrbita al voltant del Sol.

Aquesta característica és intencionada: la fase de comissionat va ser dissenyada amb una llei d’escaneig dels pols eclíptics (“Ecliptic Poles Scanning Law”, EPSL), en la qual l’eix de rotació de Gaia és totalment fix respecte a l’eix Gaia-Sol (sense cap moviment de precessió). D’aquesta manera, s’han observat els pols eclíptics cada dia, permetent als científics del consorci DPAC utilitzar els estels en aquests pols com a referències i axis poder realitzar diagnòstics essencials del satèl·lit, els seus instruments i els sistemes de processament de dades des de terra. Aquesta EPSL pot ser “posterior” o “anterior”, és a dir, amb l’eix de gir de Gaia a -45 o +45 graus amb respecta a l’eix Gaia-Sol en el pla de la eclíptica.

També s’han provat diferents maniobres i maneres d’exploració del satèl·lit durant aquests mesos. Per exemple, establint l’eix de gir a zero graus amb respect a l’eix Gaia-Sol (o “Sun Aspect Angle”, SSA). També, i sobretot, la llei d’escaneig nominal (“Nominal Scanning Law”, NSL), que és el mode en el qual Gaia opera durant la missió nominal . Aquest NSL ha estat provat dues vegades durant el comissionat -incloent l’escaneig del pla galàctic, en la qual el numero d’observacions és molt alt, la qual cosa serveix per realitzar proves d’esforç de tots els sistemes.

El vídeo il·lustra molt bé totes aquestes maniobres. Comença amb el mode EPSL-posterior, seguit per el mode EPSL-anteriior (incloent un curt període amb un angle SSA de zero graus). Uns dies més tard es va provar el mode NSL, i a continuació, torna a EPSL-anterior, i finalment l’escaneig NSL prop del plànol galàctic.

Aquests numeres d’escaneig del cel es determinen automàticament pel tractament de dades inicial (Initial Data Treatment, IDT) a partir de les dades tractades per aquest sistema diàriament, utilitzant les mesures d’estels i la informació proporcionada per l’actitud del satèl·lit. La imatge composta i el vídeo han estat preparats per l’equip de la UB.

El mateix vídeo amb l’anotació de les lleis d’escaneig.