L’Estructura i Components de la Galàxia

 

Línies de Recerca

El traçat dels braços espirals externs de la Via Làctica: el braç de Perseus

Hem dut a terme un mapeado fotomètric en sistema Strömgren (uvbyHbeta) que cobreix 16 graus quadrats en l’adreça del anticentro galàctic utilitzant la càmera de camp ampli (WFC) del telescopi Isaac Newton (Monguió et al 2013). Aquest és un sistema apropiat per identificar estels joves i obtenir distàncies i edats precises. El límit en magnitud del nostre mapeado és de~V 17 mag en els 8 graus centrals i de 15.5 en la resta. A més hem desenvolupat un nou mètode per derivar paràmetres físics utilitzant xarxes de paràmetres atmosfèrics i trajectòries evolutives. A partir d’aquest catàleg hem estat capaços de detectar el braç espiral de Perseus en l’adreça del anticentro (M. Monguió, 2013, tesi de doctorat, i Monguió et al 2013; 2014; 2015).
En paral·lel, estem estudiant dades espectroscòpiques obtingudes amb WYFFOS en el telescopi William Herschel, que ens permetran detectar els efectes cinemàtics del braç espiral de Perseus.

Caracterització de la població estel·lar de les corones dels cúmuls oberts

En col·laboració amb l’Observatori de Sant Fernando (ROA) hem obtingut moviments propis de gran qualitat en una àrea extensa d’una selecció d’al voltant de 40 cúmuls oberts.  Aquestes dades ens permetran estudiar la seva cinemàtica i, en particular, les corones dels cúmuls amb una precisió sense precedents. S’ha obtingut asrometría en una zona de diverses vegades el radi conegut de cada cúmul (Webda) amb els cercles meridians automàtics CMASF en El Leoncito (Argentina) i CTA en La Palma. Per complementar la seva caracterització farem ús de fotometria Strömgren de camp ampli. Derivem moviments propis a partir de les posicions de les plaques POSS-I com a primera època, i calculem probabilitats de pertinença al cúmul. Les observacions fins a una magnitud de r’~17 dels 40 cúmuls estan acabades. Els resultats preliminars de NGC2682, NGC1817, NGC2509 i NGC2264 i una comparació amb anteriors determinacions de moviments propis ja han estat publicats (Jordi et al., 2013; Balaguer-Núñez et al., 2012). Aquests moviments propis d’alta precisió al costat de les velocitats radials de GES permetran dur a terme una anàlisi cinemàtica detallada dels cúmuls seleccionats. L’anàlisi de les dades està en curs.

Propietats absolutes d’estrelles de massa baixa

Els sistemes de binàries espectroscòpiques i eclipsantes són un dels millors mitjans per determinar propietats físiques precises dels estels, incloses les seves masses i ràdios. Les dades disponibles per als estels de massa baixa han llançat una evidència ferma que els models d’estructura estel·lar prediuen ràdios menors i temperatures efectives més altes que les observades, però el nombre de sistemes amb una anàlisi detallada és encara petit. Hem realitzat una extensa anàlisi de binàries eclipsantes de baixa massa per avaluar l’impacte de l’activitat estel·lar en les corbes de llum i en l’estructura estel·lar i els models evolutius, amb la finalitat de reconciliar la teoria amb les observacions.

Es va trobar que l’activitat estel·lar (a) distorsiona les corbes de llum produint una sobrestimación del radi d’un 3% el cas de cobertura permanent de taques polars , (b) forçant a l’estel a incrementar la seva ràdio en un 2% per compensar una baixa eficiència de radiació de les taques, i (c) un increment addicional del radi d’entre un 0-4% és necessari per compensar la baixa eficiència de la convecció en el cas de rotacions de llarga durada (tesi doctoral Morales; Morales et al., 2009; 2010). Utilitzem la relació entre l’activitat i la velocitat de rotació per als estels de baixa massa amb una coberta convectiva per estudiar la dependència de la posició en el diagrama d’activitat – vsini de la inclinació de l’eix estel·lar (Herrero et al., 2011). Això ha estat utilitzat per a l’elaboració d’un mètode que pugui augmentar l’eficiència d’una cerca d’exoplanetes amb la tècnica del trànsit amb la pre-selecció d’un subconjunt de candidats d’un gran catàleg d’estels. Suposant l’alineació entre l’òrbita i el spin, això es pot aconseguir considerant els estels que tenen major probabilitat d’estar orientades amb una inclinació prop de 90°.

Actualment, s’està desenvolupant una simulació de superfícies estel·lars tenint en compte taques fosques i brillants. La presència de tals taques indueix incerteses en els mesuraments astrométricas, fotomètriques i espectroscòpiques que s’estan avaluant (Herrero, 2014 tesi doctoral).

Tesis Relacionades

Publicacions

  • Morales et al 2009